IBIZA, ESA MUJER

Por fín ve la luz en forma de libro este escrito-reflexión que escribí hace más de treinta años sobre cómo veía yo a esta isla tratándola como si fuera una mujer. Os enseño una página del mismo. La presentació será el próximo viernes 24 de septiembre a las 20.00 hrs. en Sa Punta des Molí. Estaré feliz de veros y regalaros un ejemplar.

Os adjunto el prólogo para el libro que me ha escrito mi amigo y Conseller de Política Educativa, Marià Torres:

No es tracta d’un llibre de poesia, ni tampoc d’un catàleg de fotografia. Tenim a les mans un llibre de Juan Pérez Escribano que ens vol fer arribar l’amor per una terra que l’ha vist crèixer. Sí, és així, una illa que li va dar acollita des dels primers anys d’infantesa, la mateixa illa que l’ha vist créixer; però l’autor també ha vist com la “nostra roqueta” s’anava transformant dia a dia.
Tanta és l’estima cap a l’illa d’Eivissa que l’ha obligat a presentar-nos-la sota la metàfora d’una dona. Aquesta figura retòrica ja va ser utilitzada per Xènius i la seva mediterrània Teresa. El contingut del llibre s’escola entre dos nuclis, la natura i la dona. Al llarg de les pàgines podem anar seguint diferents estats d’ànim i físics de la dona: la dona pensarosa entre les xerxes dels pescadors, la dona juganera entre camps de blat, la dona de festa a les ballades a pous i fonts, la dona somniadora a l’hora del crespuscle, la dona de seny mediterrani, la dona fràgil com la nostra illa, la dona i l’implacable pas del temps, palpant els elements immediats, les hores del dia, la floració estacional dels camps, animalons lliures que ens recorden que tenim una terra viva: sargantanes, papallones, caragols...
Ben segur que en arribar a les darreres pàgines del llibre haureu gaudit d’un somni fet realitat: la nostra illa és molt bella encara i ens demana una resposta immediata, estimem-la.

Marià Torres Torres
Conseller del Departament de
Política Educativa i Cultural