27 de diciembre de 2005

A MARIA de "Sant Rafel"


He encontrado este poema que María me envió hace mucho tiempo, es como si presagiara algo, murió de cáncer hace poco.
¿Por qué se mueren las personas que hacen falta en este mundo?

Potser, si tingues esperança
deixaria que volacin
els pensaments que´m sobran
i no anyoraria
l´anyorança absurda.
Potser, si tingues esperança
tellaria els dits que´m senyalan
i mossegaria la llengua
que´m fa parlar massa.
Potser, si tingues esperança
eufagaria la veu que no canta,
caminaria descalça.
Potser, si tingues esperança
olvidaria el foc
que´m crema l´entranya,
deixaria que el teu cos
s´acustara.
Potser, si tingues esperança
tiraria els objectes
que´m lligan a personas estimadas
i remouria la terra
per trobar la llavó
de la existencia.
Potser, si tingues esperança
escriuria versos, ...
fugirian plomas, ...
fugirian raonaments, ...
creuria
en la transmigració de l´anima.
Potser, si tingues esperança,...

Barna, març 77

2 comentarios:

Anónimo dijo...

¿Para que nos demos cuenta de lo frágiles que somos?
Besos muy fuertes.
Helena.

Anónimo dijo...

se marchan para que el mundo sea consciente de que estuvieron aquí. Parten del mundo porque se les queda pequeño para su grandeza y a quienes permanecemos aquí nos dejan su eco